"El talent és més eròtic quan és malgastat" (Cosmopolis, Don DeLillo)

26 mar 2015

Una afectació que provoca afecte

Un dia, el pobre Neruda es va confondre, i en comptes de fer el rapsode va fer el so de rap (bullit). Concretament, mentre recitava el seu poema número 20 de "Veinte poemas de amor y una canción desesperada", aquell que diu, molt encertadament: Puedo escribir los versos más tristes esta noche..., i no pas: Puedo recitar los versos más tristes esta noche...

Si mireu aquest vídeo, n'entendreu ràpidament el per què (i a més a més us partireu de riure):



Però, senyor Neruda! Què són, aquesta mena de mugits braquiocefàlics, aquests bramuls marsuïnics, aquesta luctuosa lletania? Què és aquest artificiós estirar de paraules, a mig camí entre l'embriaguesa i la capcinada? Home, siguem seriosos! Que té un Nobel, vostè...!

Seria massa fàcil citar Marx amb impropietat i descontextualitzar-li el "primer com a tragèdia, després com a farsa", així que no ho faré. Només repetiré que Neruda és molt, molt divertit. No deixeu que ningú us digui mai el contrari. No us deixeu enganyar pels seus títols aparentment depriments. No féu ni cas als adolescents autocompassius que ploren per les cantonades recitant versos seus amb la veu entretallada per les llàgrimes. Segur que després d'escoltar aquesta espècie de melopea, els que encara insisteixen a conservar el mite clamen, inevitablement:

Pablo, me gustas cuando callas! 

No hay comentarios:

Publicar un comentario