"El talent és més eròtic quan és malgastat" (Cosmopolis, Don DeLillo)

5 ene 2015

Balenes balenes balenes



No sé què balenes he estat fent fins ara amb la meva vida. Avui he ahabat de llegir "Moby Dick", i no entenc pequod no l'havia llegit abans...

Si voleu que us digui la veritat, crec que no ho havia fet perquè em pensava que ja sabia de què anava (m'equivocava), i em pensava que no m'interessava (també m'equivocava). Com diu Italo Calvino, "Els clàssics són aquells llibres que com més hom creu conèixer-los d'oïda, tant més nous, inesperats, inèdits es tornen en llegir-los de veritat".

Això és tot el que jo em pensava que sabia sobre "Moby Dick", i el que he descobert que és realment:

- És un relat d'aventures. Fals. Bona sort venent així un llibre on no hi passa pràcticament res fins que queden trenta pàgines...! Segurament, jo visc més aventures en un sol dia, només sortint al carrer, que tota la tripulació del "Pequod" en tres anys. I si ens parem a pensar-ho, té molt sentit que sigui així, perquè res deu ser més buit d'esdeveniments que passar-te uns quants anys tancat en un vaixell, veient sempre la mateixa gent, fent sempre el mateix, escoltant els mateixos sermons i esperant a trobar-te amb alguna balena de tant en tant, sense veure terra i quan encara no existia internet. L'únic de tot el llibre a qui passa alguna cosa semblant a una aventura és... el lector.

De fet, si realment (realment realment realment) hagués d'inscriure "Moby Dick" en un gènere, jo diria que és la millor novel·la de terror que he llegit MAI. El món que descriu, fantasmagòric i poblat de monstres inhumans, la desesperació, la bogeria de què és impossible escapar-se, l'horror còsmic... hi pertanyen més, trobo.

- Està farcit de divagacions inútils. Fals. És veritat que dedica molts capítols a parlar de cetologia, descriure les tècniques de pesca i esquarterament, disseccionar cetacis i enumerar baleners famosos. Però tots els estudiants saben que, al final, la diferència entre adormir-se a classe o no perdre-se'n ni una paraula no és la matèria, sinó el professor: i quan Melville s'estén sobre les balenes, alenes balenes i anheles balenes.

A part que, d'inútils, no en són gens, ja que des del punt de vista literari, converteixen "Moby Dick" justament en el que és. I des del punt de vista no literari, poden llegir-se com un tractat sobre la perspectiva del baleneig al s. XIX, de manera que és la menys inútil de les proses literàries!

- És una al·legoria religiosa. Això és cert, però no ho és del tipus que em pensava. Per alguna raó, jo em creia que el tema principal de la novel·la era la redempció, i una de les sorpreses més grans que m'he endut ha estat descobrir que, llegida en aquesta clau, "Moby Dick" és totalment blasfema. De redempció, res: ni sentit, ni propòsit, ni humanitat. Només caos.

Tampoc no sabia, abans, que Melville s'assemblés tant a Shakespeare en aquesta visió. Sobretot cap al final del llibre, hi ha fragments que podrien perfectament haver estat escrits per Shakespeare: "Estàs tan mancat de principis com els déus, i ets un set-ciències com ells", o "Que en són, d'insubstancials, totes les substàncies!", o l'escruixidor monòleg final del capità Ahab, tan macbethià...

- És molt seriós. Fals. Ha estat meravellós descobrir que hi ha trossos fantàsticament còmics en "Moby Dick". Per exemple, aquesta excusa barata: "Però com? Geni en el catxalot? Ha escrit mai un llibre el catxalot, o ha pronunciat cap discurs? No, el seu gran geni es demostra en el seu no fer res de particular per demostrar-ho. A més, també es demostra pel seu silenci piramidal."

O aquest discurs genial d'en Melindro, el cuiner, als taurons:

"- La votda vodacitat, gedmans taudons, no teniu culpa, è de natuda, i no s'hi pot fed dè; pedò dominar aquesta natuda pedvedsa, això heu de fer. Sou taudons, vitat, però si domineu el taudó que hi ha vatdus, què, doncs aiavòdens sedeu àngels, pedquè un àngel no è altda cosa que un taudó ben dominat."

- És illegible de tan avorrit. Amb una mica de sort, a hores d'ara ja us he convençut que no. Però m'alegro que tingui aquesta mala fama, perquè així puc disfressar d'apologia el meu missatge cec d'amor... que ve a ser, és clar: "tothom hauria de llegir "Moby Dick" perquè a mi m'ha encantat!" (quan en sóc jo la receptora, sóc la primera a desaprovar un argument tan poc crític, però quan és a l'inrevés, m'he de contenir per no omplir les pàgines de cors.)

I no he dit res sobre el capità Ahab, expressament, perquè podria passar-m'hi dies sencers i perquè així tinc un tema per a algun altre dia... per la resta dels meus dies, de fet. Baleneïts siguin ell, Herman Melville, i els seus arpons.



1 comentario: